lunes, 11 de octubre de 2010

Reflexions


Els que formem part d'aquest blog, em creat un espai extra on anirem penjant petites reflexions que ens fem nosaltres mateixes de temes que creiem importants on donem la nostra opinió.

"Si mai no has estimat, és com si no haguessis viscut mai"

Molta gent creu que. si mai has arribat a estimar a una persona o a donar-ho tot per ella, és com si mai haguessis viscut. Així doncs, n'estic d'acord amb això perquè si mai a la teva vida has estimat no pots viure, perquè la 'vida' en realitat son les persones a les que estimes . Cada persona que estimes t'omple en el teu interior i aquest grup de persones fa que somriguis, que tingui algun sentit aixecar-te cada dia, que valgui la pena treballar cada dia, que valgui la pena no rendir-te; en general, que valgui la pena viure.
Però, personalment, m'encanta, m'encanta aquesta part de la vida, perquè hi ha gent indispensable a la teva vida que gràcies a ells, ets feliç i, en realitat, tots som feliços quan tenim a la gent que estimem el nostre voltant, al nostre costat, per compartir amb nosaltres cadascun dels moments.


Gemma Serra, Sara Romero i Ariadna Casanovas.

jueves, 7 de octubre de 2010

La meva germana i el seu nou pis.


Descripció:
Quan vaig entrar a casa de la meva germana, vaig observar com tenia la entrada: per una banda tenia un moble de fusta clar on a sobre i tenia un gerro de color malva . Després. just a sobre del moble, un gran mirall amb un marc també de fusta. Més endavant tenia un penjador, s'hi recolsava un llarg abric marró que tocava quasi bé el terra de parquet.

Expressió:
M'encantava aquell pis, m'encantava de la manera que estava decorat i ben ordenat tot, cada cosa al seu lloc i ben posada. Es respirava netedat i, fins i tot, m'inspirava un punt de tranquil·litat. Em vaig sorprendre gratament; no m'imaginava que la meva germana pogués tenir un pis amb aquestes bones condicions.

Explicació, Justificació i Pensament Racional:
No m'havia passat en cap moment que la meva germana tingués el pis en aquestes circumstàncies, pel simple fet de que quan vivia a casa els pares encara, havia de compartir habitació amb ella i sincerament, era un desastre total. Era molt desordenada, sense exageracions; no podies ni tan sols obrir l'armari, i si ho feies, cuidado! era possible que se't queiés tota la roba a sobre; lògic, l'armari era una gran bola entortolligada i arrugada de roba: que si mitjons per aquí, que si una samarreta per allà...
Per això em sorprèn molt la manera de com ha canviat tot, de l'increïble ordre que manté en el seu pis.



Sara Romero i Ariadna Casanovas

Preguntes clau

1. Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?

El que tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic és que els dos pensaments expliquen una realitat però sense cap base científica, cap tipus de llei natural, és a dir, que no hi ha res que ho afirmi i ho confirmi, simplement és qüestió de creure-s'ho o no.

2. Quina és la pervivència d'aquestes formes de pensament? Segueixen vigents en l'actualitat?

La pervivència d'aquestes formes de pensament crec que és l'èmfasi i la il·lusió que produeixes en ella; la falta de coneixament o informació en elles. Avui en dia encara segueixen vigents aquest tipus de pensament tot i que no amb tanta freqüència, tot i que, respecte a les diferents cultures, cada una d'ells pensa i raona d'una manera diferent, així doncs, n'hi ha que són bastant vigents en les seves vides.

3. És la religió una forma de pensament mític o màgic?


La religió sí és una forma de pensament mític pel simple fet de que esclavitzen a la gent o a la societat per mitjà de la por. No obstant, la religió és una forma de pensament el qual es va transmeten de generació en generació.

4. Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític? Segueixen la mateixa lògica? Es pot acceptar racionalment la bruixeria?


El pensament racional és diferencia del pensament màgic o mític perquè en el pensament racional, les explicacions es basen en la investigació, el raonament i sobretot en els arguments. En canvi, el pensament màgic o mític no segueix la mateixa lògica ja que no tenen cap argument ni raonament lògic.

La bruixeria no es pot acceptar racionalment ja que no té una base lògica ni racional com tampoc arguments que demostrin el què fan i com ho fan, ni el que diuen.

5. Per quina forma de pensament et decantes personalment?
Personalment em decanto més cap a un pensament racional, ja que gràcies a ell trobem una resposta i una explicació raonada de tot allò que no sabem o volem saber.

6. Explica una superstició que tinguis i analitza-la des del punt de vista racional.

Superstició: Si trenques un mirall, els darrers 7 anys tindràs mala sort.

Si la analitzem de manera racional podem veure que aquesta superstició afirmació no té uns arguments raonats ni una explicació adient i raonada.
Aquesta superstició  fa referència a la idea de que la imatge reflectida al mirall és el nostre doble o la nostra "ànima" i que aquests l'utilitzen, així doncs, com a conseqüència, si s'en trenca un equival a posar la vida d'aquesta ànima en perill.
Tot i així, la història sobre aquesta superstició vindria a ser com un mite que pasa de generació en generació i no té cap base científica que ho comprovi.


Ariadna Casanovas

miércoles, 6 de octubre de 2010

Preguntes Clau

1. Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?

El que tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic és que els dos pensaments és que explica una realitat sense cap tipus de lleis naturals o en el cap del pensament màgic a partir de ritus , encanteris , malediccions.

2. Quina és la pervivència d'aquestes formes de pensament? Segueixen vigents en l'actualitat?


Encara són vigents aquests tipus de pensaments a l'actualitat.Sobretot el pensament mític,per tal de esclavitzar per mitjà de la por a la gent. Un exemple clar seria, a l'Índia creuen en la reencarnació, a una altra vida. Creuen això perquè així el tenen sotmesos i enganyats, i no es revolten contra la política.

3. És la religió una forma de pensament mític o màgic?


És la religió una forma de pensament mític ja que com em dit abans per esclavitzar la gent o la societat per mitja de la por.

4. Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític? Segueixen la mateixa lògica? Es pot acceptar racionalment la bruixeria?

El pensament racional és diferència entre el pensament màgic o mític perquè les explicacions pròpies del pensament racional és basen en un investigació , un raonament i sobretot es basen en arguments. En canvi, el pensament màgic i mític no segueix la mateixa lògica perquè no tenen ningun tipus de arguments ni raonament lògic.

No és pot acceptar la bruixeria ja que no té una base lògica ni racional, i  no té cap tipus d'arguments per intentar demostrar el que fan o diuen.

5. Per quina forma de pensament et decantes personalment?

Jo em detecto com una forma de pensament racional, encara que a vegades també puc creure en algunes supersticions que diuen.

6. Explica una superstició que tinguis i analitza-la des del punt de vista racional.

Superstició:Si veus un gat negre tindràs mala sort.

Si la analitzem amb un punt de vista racional veiem que aquesta afirmació no té ningun tipus de sentit,ja que molta gent pot tenir gats negres a casa convivint amb ells, i per això no vol dir que tinguin mala sort.
Sara Romero

Preguntes clau.

1. Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?

El que tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic és que cap d’aquests pensaments té una base científica, és a dir, no es pot demostrar res d’aquests pensaments. Simplement es creure-t’ho o no.

2. Quina és la pervivència d'aquestes formes de pensament? Segueixen vigents en l'actualitat?

La pervivència d’aquestes formes de pensament, jo crec que és la il·lusioó i simplement, l’explicació d’allò que no sabem o que temem. Sí que segueixen vigents en l’actualitat tot i que no són molt freqüents.

3. És la religió una forma de pensament mític o màgic?

Jo crec que la religió és una forma de pensament mític ja que considero que la tradició al igual que els mites es transmet de generació en generació  i és fruit de la imaginació.

4. Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític? Segueixen la mateixa lògica? Es pot acceptar racionalment la bruixeria?

La diferència que hi ha és que el pensament racional o logos està basat en el raonament d’aquells fets que considera que han de succeir per la propia naturalesa de les coses. Encanvi el màgic i el mític són explicacions sense cap mena de fonament. No segueixen la mateixa lògica, per les mateixes raons que són diferents.
No es pot accpetar racionalment la bruixeria, ja que no té cap mena d’explicació, ja que la bruixeria és màgia.

5. Per quina forma de pensament et decantes personalment?

Personalmente em decanto pel pensament racional que és el que al cap i a la fí et dóna una explicació raonada de tot allò que no sabem, ja que no és fruit de la imaginació d’algú.

6. Explica una superstició que tinguis i analitza-la des del punt de vista racional.

Passar per sota una escala oberta dóna mala sort, ja que si aquesta escala es tanca o cau, et pot caura a sobre i ferir-te. Per això és recomanable no passa molt sovint per sota d’escales obertes.

Gemma Serra

La Llúdria i la Cabra negra.

Un dia una Llúdria va anar a trobar la Cabra negra, i li demanà si volia guardar-li els seus fillets, en tant ella anava al riu a cercar el sopar.
-No hi tinc cap inconvenient – respongué la Cabra negra -; podeu portar-me'ls; no us demano sinó que no us entretingueu massa, perquè tinc feina fora de casa.
-La Llúdria prometé tornar a bona hora, i marxà cap el riu, deixant la seva mainada a casa de la Cabra negra.
- Heus aquí que quan va tornar ben carregada de peixets, es va trobar que tots els seus petits eren aixafats.
- Què és això? - exclamà furiosa – Què heu fet dels meus fills? ... com és que n'haveu tingut tant poc compte?

Explicar:

- Ah! - respongué la Cabra negra compungida -, amiga Llúdria, prou greu que em sap el que ha passat, però vós sabeu que jo sóc el cap dels dansaires de guerra de la Jungla, i com he sentit el picot repicar el timbal en les soques dels grans arbres, que és senyal de preparar-se al combat, he hagut d'assajar-me per quedar bé del meu ofici. No m'he recordat de la vostra mainada, que corria escampada pel trespol; m'he posat a bricar i a dansar i l'he aixafat ...
- Això no restarà d'aquesta manera – declarà tota irada la Llúdria -. Ara mateix me'n vaig a contar-ho al nostre Rei Salomó, i ja veureu el càstig que us donarà.

Expressar:

Tal dit, tal fet: la Llúdria va anar a queixar-se al Rei Salomó, qui va fer venir la Cabra negra a sa presència, per demanar-li si era cert que ella havia causat la mort dels fillets de la Llúdria.
- Si senyor Rei, he estat jo – respongué la Cabra negra -, però no ho volia fer.
- Explica'm com ha succeït semblant cosa – demanà el rei Salomó.
La Cabra negra confessà la veritat al Rei, i aquest, un cop l'hagué sentida, donà ordre de que el Picot es presentés davant seu.
Quan l'ocell hagué arribat, el Rei Salomó li demanà:
- Ets tu, Picot, que ha anat a repicar el timbal a les soques del bosc, donant la senyal de guerra.
- Sí senyor – respongué el Picot saludant el Rei – Com que era la meva obligació fer-ho.
- I per què?

Justificació:

- Vostra Majestat sap prou que sóc el Cap dels Timbalers de guerra de la Jungla, i com he vist el Llangardaix treure el sabre, en senyal de combat, he fet ço que em pertocava a mi de fer, segons el meu ofici.
- Està bé, digué el Rei – Ara, que vingui el Llangardaix i expliqui per què hagué de treure el sabre.
Quan el Llangardaix s'hagué presentat al Rei, aquest li preguntà:
- Per que vas treure el sabre del combat?
- Senyor! - respongué el Llangardaix amb una gran reverència. - Vaig treure el sabre en compliment del meu ofici, perquè, com sabeu, sóc el Cap protector dels animals de la Jungla, i l'he tret perquè he vist la Tortuga portar la seva cuirassa de guerra en senyal de combat.
- A veure – digué el Rei – Que vingui de seguida la Tortuga.
I quan aquesta s'hagué presentat, el Rei Salomó va demanar-li si era cert el que el Llangardaix havia dit.
- És cert, Senyor, és cert – respongué la Tortuga - , i si m'he posat la cuirassa de guerra, és perquè el gran Cranc s'havia armat de les seves forques en senyal de guerra ...
- Que vingui immediatament el gran Cranc – exclamà el Rei Salomó.
Quan s'hagué presentat el gran Cranc, el Rei li va demanar perquè havia arborat les seves forques en senyal de guerra.
- Senyor Rei – Respongué el gran Cranc -, vaig fer-ho en compliment del meu deure, perquè el Peix vermell, arborant la seva llança, va requerir-me per a lliurar combat.
El Rei envià a cercar el Peix vermell.
- Perquè has hagut de requerir el combat del gran Cranc? - li demanà el Rei.

Justificar:

- Senyor – respongué el Peix vermell-, si vaig arborar la meva llança i cridar al combat els meus companys de la Jungla, fou per a defensar els meus fills, que la Llúdria matava per emportar-se'ls per a sopar.
Entre els animals grans i xics que voltaven el rei Salomó, s'inicià una mena de murmuri.
En tant , majestuós en son mantell de porpra, el gran Rei Salomó prengué la paraula, dirigint-se a la Llúdria, que estava esperant el gran càstig a la Cabra negra.

Pensar racionalment:

- Ah! Ja ho has sentit, Llúdria? Tu ets la culpable de la mort dels teus fills. Tu sola, perquè si no haguessis anat a matar els fills del peix vermell, aquest no hauria hagut de demanar ajut per a defensar-los de tu, al gran Cranc, aquest a la tortuga, aquesta al Llangardaix, aquest al Picot, i aquest no hauria avisat a la Cabra negra, Cap dels Dansaires de guerra, per què, igual que els altres, es preparés per al combat. Llúdria, Llúdria, tu ets la culpable, i no puc punir la Cabra negra. Es la llei de la Jungla, que tots hem de respectar.
I la Llúdria, comprenent que el judici del Rei Salomó era just, se'n tornà cap a casa seva, al cap cot i la cua entre cames, prometent-se de no tornar més a menjar els fills d'altres mares.



Gemma Serra

lunes, 4 de octubre de 2010

Sabem realment els límits de l'Ésser humà?


A Japó, concretament a Hiroshima, a la segona Guerra Mundial, els Americans van tirar la primera bomba atòmica, que va provocar la mort de milers de persones innocents, sense distingir homes, dones, avis o nens. I encara actualment els descendents de les persones que van patir la bomba encara estan perjudicats. I davant d'aquest exemple extrem de la maldat que pot ser capaç el Ésser Humà, em pregunto: Com ens podem destruir a nosaltres mateixos? Com podem arribar aquests extrems?

L'esser humà és capaç de fer lo millor però també lo pitjor.

La fotografia, és el parc nacional de Hiroshima,que el van fer amb commemoració a les persones que van morir degut a la bomba atòmica.

                                                                                       Sara Romero

Filosofant vaig descobrir la filosofía de la meva vida



A vegades raonant sobre les coses que passen al teu voltant acabes arribant sempre en tu mateix i te'n adones que molts dels problemes que envolten a la societat afecten a tothom en algun moment o altre. Tots ens acabem fent les mateixes preguntes i molts cops no en trobem la resposta. La vida és filosofar i si no filosofem sobre les nostres vides mai aconseguirem obtenir resposta a tot allò que ens inquieta per seguir  endevant.

Gemma Serra

Veritat o mentida? Millor o pitjor?


Moltes vegades preferim saber la veritat en comptes de que ens menteixin. La mentida mai ens portarà per el bon camí, sinó que acabarà empitjorant encara molt més les coses. Però saber la veritat de les coses no sempre és bo, sinó que té també els seus inconvenients, així doncs, moltes vegades preferim mentir a aquella persona abans de dir-li la veritat per tal de no ofendre-la o no fer-li mal. Però tot i així, les coses sempre s'han de dir en el moment i en el lloc oportú. 
No obstant, quan sabem la veritat moltes vegades pensem: "hagués preferit no saber-ho", però tot i així és millor saber la veritat abans de fer-te falses il·lusions i esperançes per una cosa que és mentida.

Ariadna Casanovas