El que tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic és que els dos pensaments expliquen una realitat però sense cap base científica, cap tipus de llei natural, és a dir, que no hi ha res que ho afirmi i ho confirmi, simplement és qüestió de creure-s'ho o no.
2. Quina és la pervivència d'aquestes formes de pensament? Segueixen vigents en l'actualitat?
La pervivència d'aquestes formes de pensament crec que és l'èmfasi i la il·lusió que produeixes en ella; la falta de coneixament o informació en elles. Avui en dia encara segueixen vigents aquest tipus de pensament tot i que no amb tanta freqüència, tot i que, respecte a les diferents cultures, cada una d'ells pensa i raona d'una manera diferent, així doncs, n'hi ha que són bastant vigents en les seves vides.
3. És la religió una forma de pensament mític o màgic?
La religió sí és una forma de pensament mític pel simple fet de que esclavitzen a la gent o a la societat per mitjà de la por. No obstant, la religió és una forma de pensament el qual es va transmeten de generació en generació.
4. Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític? Segueixen la mateixa lògica? Es pot acceptar racionalment la bruixeria?
El pensament racional és diferencia del pensament màgic o mític perquè en el pensament racional, les explicacions es basen en la investigació, el raonament i sobretot en els arguments. En canvi, el pensament màgic o mític no segueix la mateixa lògica ja que no tenen cap argument ni raonament lògic.
La bruixeria no es pot acceptar racionalment ja que no té una base lògica ni racional com tampoc arguments que demostrin el què fan i com ho fan, ni el que diuen.
5. Per quina forma de pensament et decantes personalment?
Personalment em decanto més cap a un pensament racional, ja que gràcies a ell trobem una resposta i una explicació raonada de tot allò que no sabem o volem saber.
6. Explica una superstició que tinguis i analitza-la des del punt de vista racional.
Superstició: Si trenques un mirall, els darrers 7 anys tindràs mala sort.
Si la analitzem de manera racional podem veure que aquesta superstició afirmació no té uns arguments raonats ni una explicació adient i raonada.
Aquesta superstició fa referència a la idea de que la imatge reflectida al mirall és el nostre doble o la nostra "ànima" i que aquests l'utilitzen, així doncs, com a conseqüència, si s'en trenca un equival a posar la vida d'aquesta ànima en perill.
Tot i així, la història sobre aquesta superstició vindria a ser com un mite que pasa de generació en generació i no té cap base científica que ho comprovi.
Ariadna Casanovas
No hay comentarios:
Publicar un comentario