Comentari de text. Les preguntes de Kant.

1. De què ens parla el text?

 Aquest text ens parla sobre la reflexió, és a dir, de com les persones tenim la necessitat de fer-nos, a nosaltres mateixos, preguntes sobre la nostra pròpia existència. Aquestes preguntes són les quatre preguintes bàsiques que, el filòsof Kant  va establir, que són: Què puc fer? Què haig de fer? Què puc esperar? Què és l'ésser humà?
 

2. Quines idees defensa?

Bàsicament les idees que aquest text defensa són que hauríem de ser capaços de respondre aquestes quatre preguntes de Kant quotidianes amb facilitat, tot i que plantejarnos-les i contestar-les és més complicat i difícil. Així doncs, el text defensa la idea de que sense esforç, ni estudi, ni aplicació, ni memòria, per molt que la tecnologia i les TIC ens facilitin molt les coses i ens fagin una vida molt més còmode, la nostra existència no tindria cap mena de sentit, per la simple raó de que aquestes característiques són les que ens diferencien dels altres. Per tant, diu que l’Internet ens fa pensar de que tot esta allà, que ho podem trobar i solucionar gràcies a ell, i que més enllà de l'internet no hi ha res més, és impossible.

3. Explica el significat del següent fragment del text: Saber cosas como mera curiosidad, pasatiempo, erudición puede ser interesante pero suficiente para darle fundamento a mi existencia. El saber que a todos nos atañe es el conocimiento de nosotros mismos con un criterio de verdad. Què ens hi vol dir l'autor? Quina distinció està fent sovre el saber i el coneixament?

El significat que té la frase aquesta i la finalitat que ens vol arribar a transmetre l'autor amb aquesta és que abans de conèixer, hem de saber; si no sabem, no podem conèixer. Un cop coneixem i hem après correctament i assolit bé un raonament. hem de saber com aplicar-lo de manera correcte, per tal de que tingui una funsió i realitzi aquesta correctament i també que tingui un sentit lògic. El saber és tenir una informació i el coneixement saber aplicar i utilitzar aquesta informació.

4. A quines conclusions arriba?

La conclusió a la que arriba és que hauriem d'intentar contestar aquestes quatre preguntes de Kant i tenir aquest coneixement bàsic que, ens facilita el dia a dia. Qui no les respongui vol dir que no es prèn seriosament la seva condició home.

5. Hi estàs d'acord? Què en penses?

Sí que hi estem d'acord perquè tota persona ha de ser capaç de respondre aquestes preguntes per saber el significat real de la vida i la utilitat de l'existènci, aixins com també la facilitació i l'ajuda del dia a dia, gràcies al coneixement. Però tot i aixi, aquestes preguntes i aquest coneixement no podem adquirir-lo tot a le vegada sinó que, a mesura que va passant el temps, segons les experiències i les vivències que ens succeeixen i que anem vivint, van apareixent.

6. Compara el que diu el text amb la lletra de la cançó de Sanjosex: "Futur incert":

Davant d'un futur incert
Amb molt per descobrir
No vull decidir
I perdre aquest moment
Just abans de començar
La boira es pot palpar
Jo vull perdre el fil
En un full de somni

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb el llit
I escoltar la pluja

On és la llibertat
De no voler escollir?
Jo em vull quedar aquí
I viure com abans
Al marge d'un camí
Veient com passa el temps
Jo ara vull estar
Arran de terra

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb el llit
I escoltar la pluja.

La idea que exposa cadascun d'ells és completament contrària l'una de l'altre. El text parla sobre com conèixe's a un mateix i ens ensenya a respondre les preguntes de Kant, mentre que la cançó diu que ens deixem emportar per allò que pugui passar, sense preocupar-nos per el futur o per el que pot venir.

El protagonista de la cançó no vol enfrontar-se als problemes que se l'interposen a la seva vida i que li sorgeixen; no vol fer cap mena d'esforç, com tampoc pensar per intentar trobar una solució a tots aquests problemes per tal d'aconseguir una vida més fàcil i millor.

Ariadna Casanovas, Sara Romero  i Gemma Serra

Obra de JS Mill i Friederich Wilhem Nietzsche

Friederich Wilhelm Nietzsche
Sobre la veritat i la mentira extra-moral


Friederich Wilhem Nietzsche

En el text es critica el cientifisme, és a dir, el positivisme, ja que aquest últim defensa la postura cientifista.

• La postura cientifista afirma que l'univers és purament matemàtic, precís i regular, regit per les lleis de la física i de les matemàtiques. Aquesta FORMA de jutjar la realitat entra dins del mètode científic-tècnic.
• D'altra banda, el positivisme defensa aquest mètode científic-tècnic com l'única forma precisa de veure el món. Davant aquests dos corrents, Nietzsche fa una crítica d'elles en el text. En principi, es divideix en dues parts clarament diferenciades

 

JS Mill:Sobre la Llibertat

JS Mill

 

La seva obra Sobre la Llibertat va ser un llibre de gran transcendència sobre la naturalesa i els límits del poder, el qual podria ser legítimament exercit per la societat sobre l'individu.

Un argument bàsic de Mill fou l'anomenat Principi del dany, és a dir, la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre que això no suposi un dany o perjudici per als altres. En base a aquest argument, Mill defensà que el paper de l'estat hauria de ser la supressió de les barreres a la llibertat, com ara algunes lleis, i reduir-les en base exclusivament al principi del dany.

Existeixen dos àmbits de la vida dels ciutadans: la vida privada i la vida pública. Els éssers humans, dins l'àmbit de la vida privada, trien aquells elements que consideren fonamentals per la bona vida, segueixen els principis religiosos que consideren més adients, i tenen les opinions que volen, i l'Estat no ha d'intervenir en aquests afers de la vida privada.

Una Obra de Plató, Aristòtil, René Descartes i David Hume

Plató

Plató: La Republica

On exposar les seves ideas filosòfiques.Està escrita com si fos un dialeg entre Socrates i altres personatges. S'estructura amb deu llibres, i el tema principal és que discuteix és inicialment és la naturalesa de la justicía.Aquests temes es debateixen com seria la millor filosofia i la millor organització de l'Estat.

Aristòtil: Ètica a Nicòmac



Aristòtil

Les seves dues obres sobre el tema són la "Ètica a Eudemo", que recull elements de la reflexió aristotèlica del seu període de joventut i, per tant, anteriors a la teoria de la substància, de manera que contenen alguns vestigis de platonisme; i la "Gran Moral", en què es resumeixen les idees fonamentals de la "Ètica a Nicòmac", de manera que el que coincideix amb el Aristòtil de la maduresa, cap d'elles aporta, doncs, una cosa diferent amb el que estableixen la "Ètica a Nicòmac.

David Hume: L'Entendiment

L'obra de David Hume anomenada l'Entendiment, reflecteix totes les idees del filosof.

David Hume

Les idees prencipals són:

• Idees de memòria i idees d'imaginació
• Sobre la idea complexa de substància
• Sobre la idea complexa de relació
• Relacions d'idees i Qüestions de fet
• Sobre la idea de relació de causa-efecte
• Sobre la idea de connexió necessària
• Sobre el hàbit i del costum i la Creença.
• Sobre existència continua i independent dels cossos
• Sobre la immaterialitat de l'ànima

René Descartes: Discurs del Mètode 

És  la principal obra, es considera una obra fonamental amb implicacions al desenvolupament de la filosofia i de la ciència.

René Descartes

Descartes va titular aquesta obra Discurs del mètode amb una finalitat molt precisa. En una carta que dirigí a Marin, li va explicar que l'havia titulat Discurs en lloc de Tractat per mostrar que no tenia intenció d'ensenyar, sinó de parlar.

Amb això Descartes intenta allunyar-se de qualsevol problema que pugui sorgir amb els seus coetanis per les idees que conté aquesta obra i, a més a més, escapa d'una possible condemna eclesiàstica com li havia passat a Galileo poc abans amb les seves idees, les quals Descartes no considerava del tot encertades.