miércoles, 1 de diciembre de 2010

EL CONEIXAMENT ÈTIC, UNITAT 9

Esquema sobre el coneixament ètic


Vocabulari

Antropologia: Disciplina que estudia l’ésser humà des de diverses perspectives, com ara la zoològica, la social o la cultural.
Antropologia filosòfica: Branca de la filosofia que estudia l’essència de l’home i el seu lloc en el món.

Costum: Manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie.

Moral: Sistema normatiu d'una societat que determina quins són els comportaments bons i dolents. Hi ha tantes morals com cultures.

Filosofia de la moral: Estudia la moral com a part de la cultura humana, tenint-ne en compte la genealogia i els criteris de validesa.

Ètica: Moral transcultural, elaborada per la raó, aprofitant l'experiència moral de la societat.

Dret: Facultat d’exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l’autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot.

Racionalitat compartida: Tradicions morals, les velles virtuts cíviques per posar en el seu lloc l'exaltació de la promiscuïtat i de la llibertat sense fronteres.

Aristòtil: Filòsof grec considerat un dels grans pensadors de la humanitat. Afirmava que: "Lúnica realitat és el món que tenim al davant."

Filòsofs escolàstics: Els pensadors escolàstics van defensar una àmplia varietat d'idees tant en filosofia com en teologia. La principal preocupació dels escolàstics va ser integrar el coneixement ja adquirit de forma separada pel raonament de la filosofia grega i la revelació cristiana. Els escolàstics afirmaven que el mateix Déu era la font d'ambdós tipus de coneixement i la veritat era un dels seus principals atributs. Els escolàstics van considerar Aristòtil la màxima autoritat filosòfica.

Solucions històriques: Són les que proporcionen a la filosofia uns coneixements i unes experiències que ha de conèixer per poder justificar les seves eleccions ètiques.

Inducció: La inducció és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització. La inducció permet establir hipòtesis i avançar en el coneixement.

Procés o raonament inductiu: Consisteix en obtenir conclusions generals a partir de premisses que contenen dades particulars.

Max Scheler: Va ser un filòsof alemany, de gran importància en el desenvolupament de la filosofia dels valors (teoria fenomenològica dels valors), la sociologia del saber, l'antropologia filosòfica.

Mètode transcendental: El mètode transcendental consisteix a projectar l'atenció, no sobre els objectes mateix, sinó sobre el saber que ens els dóna, indagant les bases o elements a priori del coneixement. Es tracta, per tant, de la indagació de les condicions necessàries de tota experiència. La crítica de la raó pura de Kant estableix en els resultats mitjançant aquest mètode.

Mètode hipotètic-deductiu: Mètode per el qual a partir d'un fenòmen observat del qual en desconeixem les causes, plantegem diverses hipòtesis, experimentem, deduïm i finalment resolem el problema incial.

Raonament deductiu: És un mètode lògic que considera que la conclusió és implícita en les premisses, el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets en base a la llei general. El pensament deductiu parteix de categories generals per fer afirmacions sobre casos particulars.

Axioma: Proposició que no es pot demostrar, però serveix com a fonament per a tot un sistema de veritats que es construeixen sobre ell.

Axioma bàsic de la raó pràctica: diu que els éssers humans, pel fet de ser-ho, posseeixen dignitat, i d'aquesta dignitat se'n deriven drets fonamentals.

Dignitat: Respecte que mereix algú. Valor intrínsec de la persona, pel fet de ser persona, amb independència de totes les altres característiques. Es concreta en la possessió de drets.

Felicitat subjectiva: El que faria afectivament feliç a cada un de nosaltres.

Naturalesa originària:  matriu comuna de la qual deriven les diferències culturals.

Naturalesa segona: Efecte del desenvolupament cultural, tecnològic i de les formes de vida.

Felicitat objectiva: Forma de conviure, de relacionar-nos amb els altres, en l'afirmació d'aquells valors que augmenten la nostra possibilitat de portar una vida desitjable i justa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario