ELS PROBLEMES MORALS

El tracte amb els estrangers i amb els diferents

SOS Racisme denuncia la mort d'un jove al centre d'internament d'estrangers

Racisme va denunciar que un jove marroquí de 22 anys va morir ahir al centre d'internament d'estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Fonts de la Polícia Nacional van confirmar que el noi, que hi estava reclòs des de feia uns vint dies (hi poden estar un màxim de 60), havia aparegut mort a la seva habitació (on estava sol) i que la comissió judicial que va fer l'aixecament del cadàver havia certificat que s'havia suïcidat. Tanmateix, SOS Racisme va assegurar que altres interns han explicat que el jove estava aïllat i han denunciat que havia estat víctimes d'agressions per part dels funcionaris i amenaces del director del centre. La policia va insistir que en aquests centres «no hi ha cel·les d'aïllament perquè no és una presó», i que «al seu interior hi ha llibertat de moviment». També van negar que s'hagi iniciat una vaga de fam. L'ONG va dir, però, que en aquests centres «es vulneren els drets fonamentals».

Comentari:

És suïcida un marroquí de 22 anys a Barcelona a causa de el seu aïllament i agressions, ens fa veure el problemes morals que tenim,en aquest cas,és el problema del tracte amb estrangers i amb diferents.

El més enllà, la mort,els deus i el sentit de la vida

Vudú, màgia negra i altres rituals

Un periodista establert al Maresme elabora un inventari de 45 sectes satàniques actives a Catalunya, la majoria de les quals segueixen ideologies ultradretanes i divulguen el racisme entre les persones que hi prenen part

Les pràctiques més habituals en les reunions que organitzen les sectes satàniques periòdicament és celebrar misses negres, sacrificar animals, fer rituals de vudú i pràctiques esotèriques, liderades majoritàriament per un membre de la secta que actua com a sacerdot. A Catalunya hi ha actualment 45 sectes de caràcter satànic actives, segons ha catalogat Antonio Toscano, un periodista d'investigació establert al Maresme que fa anys que es dedica a estudiar aquest fenomen.

A Catalunya hi ha unes 18.000 persones adeptes que participen activament o indirectament en aquests grups, i cada vegada són més els seguidors que s'incorporen a aquestes organitzacions que freguen la il·legalitat, explica Toscano, ja que en moltes de les seves festes es consumeix droga i es fan orgies, en què a vegades els participants són forçats a realitzar pràctiques sexuals sota els efectes de l'alcohol i les drogues. Algunes d'elles veneren la figura de Llucifer, Satanàs o el diable, com ara la secta de les Filles del Foc, amb adeptes al Segrià, la Cerdanya i la Segarra, que es tatuen el número 666 al cos i fan sacrificis de galls.

COMENTARI:

La practica de sectes satàniques a Catalunya hi han 18.00 persones que ho practiquen,amb reunions negres i cerimònies on és consumeixen drogues i alcohol.

Aquesta notícia ho relacionem amb els problemes morals del Més enllà, la mort,els deus,i el sentit de la vida.

El poder

El poder dels controladors

Controladors. És la paraula que més els identifica. Controlen l'espai aeri. Són els que donen les ordres de quan poden enlairar-se els avions; de quan poden aterrar. De cap a on es poden moure.

És una feina de poder. Una feina de poder absolut, i en les seves mans estan milers, milions de somnis de persones, de famílies, d'esperances, d'il·lusions.
Controlen els nostres desitjos, els nostres plans, els nostres diners estalviats per a uns dies de descans o d'esbarjo. Ells ens diuen si podem deixar volar els nostres somnis, si podem enlairar-nos cap al nostre destí, o si hem de replegar les ales i tornar cap a casa amb el cor encongit i les il·lusions truncades.
És una forma de poder sobre els altres.
Cap feina, cap persona, no hauria de tenir tant de poder per poder truncar els somnis dels altres.

No es pot donar poder a qui és incapaç de mirar més enllà del seu propi egoisme; a qui és incapaç de posar-se en la il·lusió de la família, de l'enamorat, del fill, del pare, de l'amic, que han posat els seus diners, les seves esperances a volar per uns dies cap al destí llargament somiat

COMENTARI:

Els controladors van parar de treballar durant aquest pont, això va fer que milers de persones és quedessin sense poder viatjar,per tant,aquesta notícia la relacionem amb els problemes morals del poder,ja que en aquest cas els controladors tenien tot el poder,envers si podíem viatjar o no.


 Conflictes d'interès

Quan l’any 2003 va prendre possessió el nou Govern de la Generalitat, es va nomenar al Sr. Rafel Niubó com a nou secretari general de l’Esport.
Tothom sabia que el senyor Niubó dirigia fins a aquells moments els centres esportius Ubae, beneficiaris de concessions públiques, establerts bàsicament a la nostra ciutat. A partir d’aquell moment, de la direcció d’Ubae se’n va fer càrrec la seva esposa, la Sra. Montserrat Mas.
Dins del nostre sector, llavors es va considerar una irresponsabilitat i una frivolitat que s’acceptés que un dirigís la Secretaria General de l’Esport i l’altra l’empresa de centres esportius Ubae.
En el següent Govern, o sigui l’actual, el senyor Niubó, passa a ser secretari general de la Secretaria General de la Vicepresidència del Govern, que dirigeix el Sr. Carod Rovira, i va ser nomenada en aquell moment com a secretària general de l’Esport la Sra. Ana Pruna, empleada d’Ubae.
Res a dir si el Sr. Niubó no seguís tenint interessos profunds a Ubae.
Com segurament sabeu, DiR té previst fer un centre de fitness a l’edifici de les galeries de l’antic Drugstore, situades entre els carrers Aribau i Tuset a l’altura de Travessera de Gràcia, de 4.400 m2 de superfície, que es dirà DiR Tuset així com un centre de ioga d’uns 600 m2, Yoga One, que ja està en funcionament.
Per a aquest projecte i altres possibles, la passada tardor em vaig entrevistar per separat amb el president de la Generalitat, el Sr. José Montilla; el conseller d’Economia i Finances, el Sr. Antoni Castells, i el conseller delegat de l’Institut Català de Finances (ICF), el Sr. Miquel Salazar. Tots ells van donar suport a la meva idea de fer inversions en noves instal·lacions esportives, fent-les més properes al ciutadà i generant nous llocs de treball.
Doncs bé, es va presentar a l’ICF el projecte, amb inversions previstes d’uns 7 milions d’euros i amb la creació de 76 nous llocs de treball directes. L’ICF estudia l’operació, la veu viable, i el 13 de maig el Comitè l’aprova, pendent de completar l’expedient amb un informe preceptiu de la Direcció General d’Esports, entitat que depèn de la Secretaria General d’Esports, o sigui de la Sra. Ana Pruna, o sigui del Sr. Rafael Niubó, o sigui indirectament d’Ubae.
Fins a dia d’avui, dia 15 de setembre, aquest informe, tot i que l’ICF l’ha reclamat per enèsima vegada i per diferents vies, no s’ha rebut. Fins i tot l’ha reclamat el conseller delegat de l’ICF a la Sra. Pruna, i n’és coneixedor de la situació el conseller Antoni Castells, tots ells sorpresos de l’actitud de la Secretaria General de l’Esport, responsable de la Direcció General d’Esports, que és qui l’ha d’emetre.
En un moment en què el país necessita inversions i crear urgentment llocs de treball, s’estan posant per davant interessos personals a interessos col·lectius, impedint deliberadament construir una instal·lació esportiva i crear nous llocs de treball.

COMENTARI:
Està clar que hi ha un presumpte conflicte d’interessos particulars d’uns càrrecs polítics de l’Administració a càrrec de la Vicepresidència del Govern, sense que hi tingui res a veure el partit que dirigeix aquesta Vicepresidència.
No està bé relacionar la vida laboral amb la vida personal, ja que el fet de compartir feina amb la mateixa persona amb qui tens una relació sentimental, perquè molts dels teus actes els faràs pensant amb el cor i no amb la ment, com hauries de fer .Hi ha molta gent que al llarg de la seva vida ha après a separar interessos, però també hi ha molta gent que mai ho ha fet. Per això molts cops, en depèn de quines feines o càrrecs les relacions entre companys no estan ben vistes.




Atenció als febles

“Una societat avançada és aquella que dedica una atenció especial a aquelles persones més febles, els més petits”

Carme Figueras destaca que la Llei dels drets i les oportunitats dels infants i els adolescents de Catalunya té el clar objectiu de protegir les edats més fràgils i també en situació de risc.
La portaveu adjunta del grup Socialistes-CpC, Carme Figueras, ha posat en valor avui que amb l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei dels drets i les oportunitats dels infants i els adolescents “per primera vegada Catalunya es dota d’una llei que inclou tant els menors en situació de risc i desprotecció com el conjunt dels infants, dels seus drets i de les oportunitats de les que han de disposar”. Durant la seva intervenció, Figueras ha subratllat que Catalunya torna a ser pionera també en aquesta qüestió perquè “una societat avançada és aquella que dedica una atenció especial a aquelles persones més febles”.
Aquesta nova llei, que té com a objectiu la protecció dels drets més essencials de més d’un milió d’infants i adolescents de Catalunya, afavorirà que “de la mateixa manera que assumim la necessària igualtat d’oportunitats entre homes i dones, passem a la visibilitat i a la interiorització del conjunt de la societat vers els infants i els adolescents, dels seus drets i de les seves necessitats”, ha apuntat Figueras.
La portaveu adjunta del grup socialista ha volgut subratllar que amb la nova Llei s’aposta clarament per la mesura de l’acolliment en una família respecte l’internament en un centre, tant si és una família amb parentiu amb el nen o nena, com si és una família que fa aquesta opció. Aquest punt és un “reconeixement clar a la tasca que fan aquestes famílies que acullen infants i que n’exerceixen la guarda amb mesures per facilitar-los la tasca i donar-los suport”. Una altra de les novetats destacades serà donar rang legal a les actuacions per a la lluita contra el maltractament infantil, com s’ha fet amb anterioritat amb la lluita contra la violència de gènere; el Parlament ha incorporat a la llei un nou article sobre la prevenció, la detecció i l’atenció en tots els àmbits de l’abús sexual envers infants i adolescents.

 COMENTARI:
Cada vegada, hi ha més infants i adolescents que tenen dificultats per seguir una vida normal, ja sigui perquè els pares tenen problemes econòmics,o si pateixen algun tipus de maltractament. Ja era hora, que a l’època on ens trobem, hi hagi lleis que vetllin per la seguretat dels menors, ja que són de les persones més dèbils de la societat, juntament, amb els avis.
Hi ha moltes persones al nostre voltant que es veuen afectades per problemes econòmics o de maltractament i fins fa poc, casi ningú tenia el valor de fer res en contra. Durant molts anys, en aquest tipus de problemes la gent tancava els ulls i feia veure que no passava res i tirava endavant amb la seva vida, deixant a part el patiment dels altres. Avui en dia, per sort, ja hi ha molta gent que es preocupa de que aquestes persones més dèbils, puguin optar a una vida digne.



Béns

El jutge ordena embargar els béns de Díaz Ferrán

El jutge decreta la decisió de forma “preventiva” per cobrir el dèficit patrimonial de Viajes Marsans

La mesura també s'aplica a l'empresari Gonzalo Pascual

12/11/10 02:00 - madrid - Europa press

L'empresari Gerardo Díaz Ferrán Foto: JUANJO MARTIN / EFE.

El Jutjat Mercantil número 12 de Madrid ha decretat l'embargament “preventiu” de béns dels empresaris Gerardo Díaz Ferrán i Gonzalo Pascual en quantia suficient per cobrir el dèficit patrimonial de Viajes Marsans, que puja a 417,36 milions d'euros, d'acord amb l'administració concursal de la companyia.
Dins de les mesures cautelars adoptades s'ha acordat l'embargament preventiu de cinc finques propietat de Díaz Ferrán i de cinc finques més propietat de Gonzalo Pascual, així com dels comptes i dipòsits que disposin els dos empresaris en les entitats bancàries ressenyades per l'administració concursal.
També s'estableix l'embargament preventiu dels béns de Posibilitum, societat propietària actualment de Viajes Marsans, en quantia suficient per cobrir el deute de la companyia concursada, així com els drets de crèdit i de titularitat de la societat i dels drets de cobrament que tingui respecte a tercers, dels quals haurà d'informar en un termini de cinc dies al jutjat.
  

COMENTARI:
Als empresaris Gerardo Díaz Ferrán i Gonzalo Pascual se’ls embarguen alguns béns per poder cobrir el déficit patrimonial de l’empresa de Viajes Marsans. Aquests es quedaràn sense algunes finques respectivament i a part hauràn de pagar algun deute a la companyia afectada.

El valor donat a la vida:

Una persona queés molt pesimista, amb l'autoestima molt baixa, gens alegre, que li treu problemes a qualsevol cosa, que pensa que res té sentit i prèn com a camí el suïcidi per acabar amb la seva vida

Els deures a la comunitat:

Aqella persona que té l'obligació de complir unes normatives i una sèrie de condicions, com per exeple, en el treball, en el seu dia a dia, etc

La sexualitat, la procreació i la familia:

 Violació

 

 

 

 

 

 

Sara Romero,Gemma Serra i Ariadna Casanovas

Resum del vídeo de la defensa de la Moral Innata

"Todo ser humano siente que es malo perjudicar a los demás, y que es bueno prestarles ayuda"

• El psicobiòleg Marc Hauser de la Universitat de Harver ens explica com els nostres jutges morals no procedeixen de cap religió ni cap institució que seguim, que tots els ésser humans independentment de la religió tenim principis morals universals que ens guien a l'hora d'actuar bé o malament.
• Les emocions com per exemple la vergonya, la compassió entre d'altres, han fet que ens desenvolupem com a grup social, i la diferència que tenim amb els animals és que cuidem de la nostra societat de manera que rebem i demanem coses.
• Hauser ens diu que hi ha tres sentiments bàsics que són el narcisisme, la compassió i la solidaritat i altres sentiments que poden ser negatius com la venjança, l'enveja, etc.
• També tots tenim sentiments innats, depèn de l'estructura genètica de cadascú, som diferents els uns dels altres.
• El què fan en el vídeo és un joc per a nens amb regles molt bàsiques en el que apareixen nens amb discapacitats (en aquest cas, un nen cec, al qual el tapen amb una cinta els ulls i un noi sense peus, al qual li lliguen els dos peus per tal d'impedir-li el pas) de manera que amb aquest joc es pot observar durant el transcurs del joc, els diferents sentiments que sorgeixen i apareixen. Primer són sentiments de compassió però després en sorgeixen d'altres que són negatius.

Ariadna Casanovas, Sara Romero i Gemma Serra

EL CONEIXAMENT ÈTIC, UNITAT 9

Esquema sobre el coneixament ètic

Vocabulari

Antropologia: Disciplina que estudia l’ésser humà des de diverses perspectives, com ara la zoològica, la social o la cultural.

Antropologia filosòfica: Branca de la filosofia que estudia l’essència de l’home i el seu lloc en el món.

Costum: Manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie.

Moral: Sistema normatiu d'una societat que determina quins són els comportaments bons i dolents. Hi ha tantes morals com cultures.

Filosofia de la moral: Estudia la moral com a part de la cultura humana, tenint-ne en compte la genealogia i els criteris de validesa.

Ètica: Moral transcultural, elaborada per la raó, aprofitant l'experiència moral de la societat.

Dret: Facultat d’exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l’autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot.

Racionalitat compartida: Tradicions morals, les velles virtuts cíviques per posar en el seu lloc l'exaltació de la promiscuïtat i de la llibertat sense fronteres.

Aristòtil: Filòsof grec considerat un dels grans pensadors de la humanitat. Afirmava que: "Lúnica realitat és el món que tenim al davant."

Filòsofs escolàstics: Els pensadors escolàstics van defensar una àmplia varietat d'idees tant en filosofia com en teologia. La principal preocupació dels escolàstics va ser integrar el coneixement ja adquirit de forma separada pel raonament de la filosofia grega i la revelació cristiana. Els escolàstics afirmaven que el mateix Déu era la font d'ambdós tipus de coneixement i la veritat era un dels seus principals atributs. Els escolàstics van considerar Aristòtil la màxima autoritat filosòfica.

Solucions històriques: Són les que proporcionen a la filosofia uns coneixements i unes experiències que ha de conèixer per poder justificar les seves eleccions ètiques.

Inducció: La inducció és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització. La inducció permet establir hipòtesis i avançar en el coneixement.

Procés o raonament inductiu: Consisteix en obtenir conclusions generals a partir de premisses que contenen dades particulars.

Max Scheler: Va ser un filòsof alemany, de gran importància en el desenvolupament de la filosofia dels valors (teoria fenomenològica dels valors), la sociologia del saber, l'antropologia filosòfica.

Mètode transcendental: El mètode transcendental consisteix a projectar l'atenció, no sobre els objectes mateix, sinó sobre el saber que ens els dóna, indagant les bases o elements a priori del coneixement. Es tracta, per tant, de la indagació de les condicions necessàries de tota experiència. La crítica de la raó pura de Kant estableix en els resultats mitjançant aquest mètode.

Mètode hipotètic-deductiu: Mètode per el qual a partir d'un fenòmen observat del qual en desconeixem les causes, plantegem diverses hipòtesis, experimentem, deduïm i finalment resolem el problema incial.

Raonament deductiu: És un mètode lògic que considera que la conclusió és implícita en les premisses, el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets en base a la llei general. El pensament deductiu parteix de categories generals per fer afirmacions sobre casos particulars.

Axioma: Proposició que no es pot demostrar, però serveix com a fonament per a tot un sistema de veritats que es construeixen sobre ell.

Axioma bàsic de la raó pràctica: diu que els éssers humans, pel fet de ser-ho, posseeixen dignitat, i d'aquesta dignitat se'n deriven drets fonamentals.

Dignitat: Respecte que mereix algú. Valor intrínsec de la persona, pel fet de ser persona, amb independència de totes les altres característiques. Es concreta en la possessió de drets.

Felicitat subjectiva: El que faria afectivament feliç a cada un de nosaltres.

Naturalesa originària:  matriu comuna de la qual deriven les diferències culturals.

Naturalesa segona: Efecte del desenvolupament cultural, tecnològic i de les formes de vida.

Felicitat objectiva: Forma de conviure, de relacionar-nos amb els altres, en l'afirmació d'aquells valors que augmenten la nostra possibilitat de portar una vida desitjable i justa.

Comentari de text. Les preguntes de Kant.

1. De què ens parla el text?

 Aquest text ens parla sobre la reflexió, és a dir, de com les persones tenim la necessitat de fer-nos, a nosaltres mateixos, preguntes sobre la nostra pròpia existència. Aquestes preguntes són les quatre preguintes bàsiques que, el filòsof Kant  va establir, que són: Què puc fer? Què haig de fer? Què puc esperar? Què és l'ésser humà?
 

2. Quines idees defensa?

Bàsicament les idees que aquest text defensa són que hauríem de ser capaços de respondre aquestes quatre preguntes de Kant quotidianes amb facilitat, tot i que plantejarnos-les i contestar-les és més complicat i difícil. Així doncs, el text defensa la idea de que sense esforç, ni estudi, ni aplicació, ni memòria, per molt que la tecnologia i les TIC ens facilitin molt les coses i ens fagin una vida molt més còmode, la nostra existència no tindria cap mena de sentit, per la simple raó de que aquestes característiques són les que ens diferencien dels altres. Per tant, diu que l’Internet ens fa pensar de que tot esta allà, que ho podem trobar i solucionar gràcies a ell, i que més enllà de l'internet no hi ha res més, és impossible.

3. Explica el significat del següent fragment del text: Saber cosas como mera curiosidad, pasatiempo, erudición puede ser interesante pero suficiente para darle fundamento a mi existencia. El saber que a todos nos atañe es el conocimiento de nosotros mismos con un criterio de verdad. Què ens hi vol dir l'autor? Quina distinció està fent sovre el saber i el coneixament?

El significat que té la frase aquesta i la finalitat que ens vol arribar a transmetre l'autor amb aquesta és que abans de conèixer, hem de saber; si no sabem, no podem conèixer. Un cop coneixem i hem après correctament i assolit bé un raonament. hem de saber com aplicar-lo de manera correcte, per tal de que tingui una funsió i realitzi aquesta correctament i també que tingui un sentit lògic. El saber és tenir una informació i el coneixement saber aplicar i utilitzar aquesta informació.

4. A quines conclusions arriba?

La conclusió a la que arriba és que hauriem d'intentar contestar aquestes quatre preguntes de Kant i tenir aquest coneixement bàsic que, ens facilita el dia a dia. Qui no les respongui vol dir que no es prèn seriosament la seva condició home.

5. Hi estàs d'acord? Què en penses?

Sí que hi estem d'acord perquè tota persona ha de ser capaç de respondre aquestes preguntes per saber el significat real de la vida i la utilitat de l'existènci, aixins com també la facilitació i l'ajuda del dia a dia, gràcies al coneixement. Però tot i aixi, aquestes preguntes i aquest coneixement no podem adquirir-lo tot a le vegada sinó que, a mesura que va passant el temps, segons les experiències i les vivències que ens succeeixen i que anem vivint, van apareixent.

6. Compara el que diu el text amb la lletra de la cançó de Sanjosex: "Futur incert":

Davant d'un futur incert
Amb molt per descobrir
No vull decidir
I perdre aquest moment
Just abans de començar
La boira es pot palpar
Jo vull perdre el fil
En un full de somni

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb el llit
I escoltar la pluja

On és la llibertat
De no voler escollir?
Jo em vull quedar aquí
I viure com abans
Al marge d'un camí
Veient com passa el temps
Jo ara vull estar
Arran de terra

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb el llit
I escoltar la pluja.

La idea que exposa cadascun d'ells és completament contrària l'una de l'altre. El text parla sobre com conèixe's a un mateix i ens ensenya a respondre les preguntes de Kant, mentre que la cançó diu que ens deixem emportar per allò que pugui passar, sense preocupar-nos per el futur o per el que pot venir.

El protagonista de la cançó no vol enfrontar-se als problemes que se l'interposen a la seva vida i que li sorgeixen; no vol fer cap mena d'esforç, com tampoc pensar per intentar trobar una solució a tots aquests problemes per tal d'aconseguir una vida més fàcil i millor.

Ariadna Casanovas, Sara Romero  i Gemma Serra

Obra de JS Mill i Friederich Wilhem Nietzsche

Friederich Wilhelm Nietzsche
Sobre la veritat i la mentira extra-moral


Friederich Wilhem Nietzsche

En el text es critica el cientifisme, és a dir, el positivisme, ja que aquest últim defensa la postura cientifista.

• La postura cientifista afirma que l'univers és purament matemàtic, precís i regular, regit per les lleis de la física i de les matemàtiques. Aquesta FORMA de jutjar la realitat entra dins del mètode científic-tècnic.
• D'altra banda, el positivisme defensa aquest mètode científic-tècnic com l'única forma precisa de veure el món. Davant aquests dos corrents, Nietzsche fa una crítica d'elles en el text. En principi, es divideix en dues parts clarament diferenciades

 

JS Mill:Sobre la Llibertat

JS Mill

 

La seva obra Sobre la Llibertat va ser un llibre de gran transcendència sobre la naturalesa i els límits del poder, el qual podria ser legítimament exercit per la societat sobre l'individu.

Un argument bàsic de Mill fou l'anomenat Principi del dany, és a dir, la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre que això no suposi un dany o perjudici per als altres. En base a aquest argument, Mill defensà que el paper de l'estat hauria de ser la supressió de les barreres a la llibertat, com ara algunes lleis, i reduir-les en base exclusivament al principi del dany.

Existeixen dos àmbits de la vida dels ciutadans: la vida privada i la vida pública. Els éssers humans, dins l'àmbit de la vida privada, trien aquells elements que consideren fonamentals per la bona vida, segueixen els principis religiosos que consideren més adients, i tenen les opinions que volen, i l'Estat no ha d'intervenir en aquests afers de la vida privada.

Una Obra de Plató, Aristòtil, René Descartes i David Hume

Plató

Plató: La Republica

On exposar les seves ideas filosòfiques.Està escrita com si fos un dialeg entre Socrates i altres personatges. S'estructura amb deu llibres, i el tema principal és que discuteix és inicialment és la naturalesa de la justicía.Aquests temes es debateixen com seria la millor filosofia i la millor organització de l'Estat.

Aristòtil: Ètica a Nicòmac



Aristòtil

Les seves dues obres sobre el tema són la "Ètica a Eudemo", que recull elements de la reflexió aristotèlica del seu període de joventut i, per tant, anteriors a la teoria de la substància, de manera que contenen alguns vestigis de platonisme; i la "Gran Moral", en què es resumeixen les idees fonamentals de la "Ètica a Nicòmac", de manera que el que coincideix amb el Aristòtil de la maduresa, cap d'elles aporta, doncs, una cosa diferent amb el que estableixen la "Ètica a Nicòmac.

David Hume: L'Entendiment

L'obra de David Hume anomenada l'Entendiment, reflecteix totes les idees del filosof.

David Hume

Les idees prencipals són:

• Idees de memòria i idees d'imaginació
• Sobre la idea complexa de substància
• Sobre la idea complexa de relació
• Relacions d'idees i Qüestions de fet
• Sobre la idea de relació de causa-efecte
• Sobre la idea de connexió necessària
• Sobre el hàbit i del costum i la Creença.
• Sobre existència continua i independent dels cossos
• Sobre la immaterialitat de l'ànima

René Descartes: Discurs del Mètode 

És  la principal obra, es considera una obra fonamental amb implicacions al desenvolupament de la filosofia i de la ciència.

René Descartes

Descartes va titular aquesta obra Discurs del mètode amb una finalitat molt precisa. En una carta que dirigí a Marin, li va explicar que l'havia titulat Discurs en lloc de Tractat per mostrar que no tenia intenció d'ensenyar, sinó de parlar.

Amb això Descartes intenta allunyar-se de qualsevol problema que pugui sorgir amb els seus coetanis per les idees que conté aquesta obra i, a més a més, escapa d'una possible condemna eclesiàstica com li havia passat a Galileo poc abans amb les seves idees, les quals Descartes no considerava del tot encertades.

Reflexions

Els que formem part d'aquest blog, em creat un espai extra on anirem penjant petites reflexions que ens fem nosaltres mateixes de temes que creiem importants on donem la nostra opinió.

"Si mai no has estimat, és com si no haguessis viscut mai"

Molta gent creu que. si mai has arribat a estimar a una persona o a donar-ho tot per ella, és com si mai haguessis viscut. Així doncs, n'estic d'acord amb això perquè si mai a la teva vida has estimat no pots viure, perquè la 'vida' en realitat son les persones a les que estimes . Cada persona que estimes t'omple en el teu interior i aquest grup de persones fa que somriguis, que tingui algun sentit aixecar-te cada dia, que valgui la pena treballar cada dia, que valgui la pena no rendir-te; en general, que valgui la pena viure.

Però, personalment, m'encanta, m'encanta aquesta part de la vida, perquè hi ha gent indispensable a la teva vida que gràcies a ells, ets feliç i, en realitat, tots som feliços quan tenim a la gent que estimem el nostre voltant, al nostre costat, per compartir amb nosaltres cadascun dels moments.

Gemma Serra, Sara Romero i Ariadna Casanovas.

La meva germana i el seu nou pis.

Descripció:

Quan vaig entrar a casa de la meva germana, vaig observar com tenia la entrada: per una banda tenia un moble de fusta clar on a sobre i tenia un gerro de color malva . Després. just a sobre del moble, un gran mirall amb un marc també de fusta. Més endavant tenia un penjador, s'hi recolsava un llarg abric marró que tocava quasi bé el terra de parquet.

Expressió:

M'encantava aquell pis, m'encantava de la manera que estava decorat i ben ordenat tot, cada cosa al seu lloc i ben posada. Es respirava netedat i, fins i tot, m'inspirava un punt de tranquil·litat. Em vaig sorprendre gratament; no m'imaginava que la meva germana pogués tenir un pis amb aquestes bones condicions.

Explicació, Justificació i Pensament Racional:

No m'havia passat en cap moment que la meva germana tingués el pis en aquestes circumstàncies, pel simple fet de que quan vivia a casa els pares encara, havia de compartir habitació amb ella i sincerament, era un desastre total. Era molt desordenada, sense exageracions; no podies ni tan sols obrir l'armari, i si ho feies, cuidado! era possible que se't queiés tota la roba a sobre; lògic, l'armari era una gran bola entortolligada i arrugada de roba: que si mitjons per aquí, que si una samarreta per allà...

Per això em sorprèn molt la manera de com ha canviat tot, de l'increïble ordre que manté en el seu pis.

Sara Romero i Ariadna Casanovas

Preguntes clau

1. Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?

El que tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic és que els dos pensaments expliquen una realitat però sense cap base científica, cap tipus de llei natural, és a dir, que no hi ha res que ho afirmi i ho confirmi, simplement és qüestió de creure-s'ho o no.

2. Quina és la pervivència d'aquestes formes de pensament? Segueixen vigents en l'actualitat?

La pervivència d'aquestes formes de pensament crec que és l'èmfasi i la il·lusió que produeixes en ella; la falta de coneixament o informació en elles. Avui en dia encara segueixen vigents aquest tipus de pensament tot i que no amb tanta freqüència, tot i que, respecte a les diferents cultures, cada una d'ells pensa i raona d'una manera diferent, així doncs, n'hi ha que són bastant vigents en les seves vides.

3. És la religió una forma de pensament mític o màgic?

La religió sí és una forma de pensament mític pel simple fet de que esclavitzen a la gent o a la societat per mitjà de la por. No obstant, la religió és una forma de pensament el qual es va transmeten de generació en generació.

4. Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític? Segueixen la mateixa lògica? Es pot acceptar racionalment la bruixeria?

El pensament racional és diferencia del pensament màgic o mític perquè en el pensament racional, les explicacions es basen en la investigació, el raonament i sobretot en els arguments. En canvi, el pensament màgic o mític no segueix la mateixa lògica ja que no tenen cap argument ni raonament lògic.

La bruixeria no es pot acceptar racionalment ja que no té una base lògica ni racional com tampoc arguments que demostrin el què fan i com ho fan, ni el que diuen.

5. Per quina forma de pensament et decantes personalment?
Personalment em decanto més cap a un pensament racional, ja que gràcies a ell trobem una resposta i una explicació raonada de tot allò que no sabem o volem saber.

6. Explica una superstició que tinguis i analitza-la des del punt de vista racional.

Superstició: Si trenques un mirall, els darrers 7 anys tindràs mala sort.

Si la analitzem de manera racional podem veure que aquesta superstició afirmació no té uns arguments raonats ni una explicació adient i raonada.

Aquesta superstició  fa referència a la idea de que la imatge reflectida al mirall és el nostre doble o la nostra "ànima" i que aquests l'utilitzen, així doncs, com a conseqüència, si s'en trenca un equival a posar la vida d'aquesta ànima en perill.

Tot i així, la història sobre aquesta superstició vindria a ser com un mite que pasa de generació en generació i no té cap base científica que ho comprovi.

Ariadna Casanovas

Preguntes Clau

1. Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?

El que tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic és que els dos pensaments és que explica una realitat sense cap tipus de lleis naturals o en el cap del pensament màgic a partir de ritus , encanteris , malediccions.

2. Quina és la pervivència d'aquestes formes de pensament? Segueixen vigents en l'actualitat?

Encara són vigents aquests tipus de pensaments a l'actualitat.Sobretot el pensament mític,per tal de esclavitzar per mitjà de la por a la gent. Un exemple clar seria, a l'Índia creuen en la reencarnació, a una altra vida. Creuen això perquè així el tenen sotmesos i enganyats, i no es revolten contra la política.

3. És la religió una forma de pensament mític o màgic?

És la religió una forma de pensament mític ja que com em dit abans per esclavitzar la gent o la societat per mitja de la por.

4. Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític? Segueixen la mateixa lògica? Es pot acceptar racionalment la bruixeria?
El pensament racional és diferència entre el pensament màgic o mític perquè les explicacions pròpies del pensament racional és basen en un investigació , un raonament i sobretot es basen en arguments. En canvi, el pensament màgic i mític no segueix la mateixa lògica perquè no tenen ningun tipus de arguments ni raonament lògic.

No és pot acceptar la bruixeria ja que no té una base lògica ni racional, i  no té cap tipus d'arguments per intentar demostrar el que fan o diuen.

5. Per quina forma de pensament et decantes personalment?
Jo em detecto com una forma de pensament racional, encara que a vegades també puc creure en algunes supersticions que diuen.

6. Explica una superstició que tinguis i analitza-la des del punt de vista racional.

Superstició:Si veus un gat negre tindràs mala sort.

Si la analitzem amb un punt de vista racional veiem que aquesta afirmació no té ningun tipus de sentit,ja que molta gent pot tenir gats negres a casa convivint amb ells, i per això no vol dir que tinguin mala sort.

Sara Romero

Preguntes clau.

1. Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?

El que tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic és que cap d’aquests pensaments té una base científica, és a dir, no es pot demostrar res d’aquests pensaments. Simplement es creure-t’ho o no.

2. Quina és la pervivència d'aquestes formes de pensament? Segueixen vigents en l'actualitat?

La pervivència d’aquestes formes de pensament, jo crec que és la il·lusioó i simplement, l’explicació d’allò que no sabem o que temem. Sí que segueixen vigents en l’actualitat tot i que no són molt freqüents.

3. És la religió una forma de pensament mític o màgic?

Jo crec que la religió és una forma de pensament mític ja que considero que la tradició al igual que els mites es transmet de generació en generació  i és fruit de la imaginació.

4. Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític? Segueixen la mateixa lògica? Es pot acceptar racionalment la bruixeria?

La diferència que hi ha és que el pensament racional o logos està basat en el raonament d’aquells fets que considera que han de succeir per la propia naturalesa de les coses. Encanvi el màgic i el mític són explicacions sense cap mena de fonament. No segueixen la mateixa lògica, per les mateixes raons que són diferents.

No es pot accpetar racionalment la bruixeria, ja que no té cap mena d’explicació, ja que la bruixeria és màgia.

5. Per quina forma de pensament et decantes personalment?

Personalmente em decanto pel pensament racional que és el que al cap i a la fí et dóna una explicació raonada de tot allò que no sabem, ja que no és fruit de la imaginació d’algú.

6. Explica una superstició que tinguis i analitza-la des del punt de vista racional.

Passar per sota una escala oberta dóna mala sort, ja que si aquesta escala es tanca o cau, et pot caura a sobre i ferir-te. Per això és recomanable no passa molt sovint per sota d’escales obertes.

Gemma Serra

La Llúdria i la Cabra negra.

Un dia una Llúdria va anar a trobar la Cabra negra, i li demanà si volia guardar-li els seus fillets, en tant ella anava al riu a cercar el sopar.

-No hi tinc cap inconvenient – respongué la Cabra negra -; podeu portar-me'ls; no us demano sinó que no us entretingueu massa, perquè tinc feina fora de casa.

-La Llúdria prometé tornar a bona hora, i marxà cap el riu, deixant la seva mainada a casa de la Cabra negra.

- Heus aquí que quan va tornar ben carregada de peixets, es va trobar que tots els seus petits eren aixafats.

- Què és això? - exclamà furiosa – Què heu fet dels meus fills? ... com és que n'haveu tingut tant poc compte?

Explicar:

- Ah! - respongué la Cabra negra compungida -, amiga Llúdria, prou greu que em sap el que ha passat, però vós sabeu que jo sóc el cap dels dansaires de guerra de la Jungla, i com he sentit el picot repicar el timbal en les soques dels grans arbres, que és senyal de preparar-se al combat, he hagut d'assajar-me per quedar bé del meu ofici. No m'he recordat de la vostra mainada, que corria escampada pel trespol; m'he posat a bricar i a dansar i l'he aixafat ...

- Això no restarà d'aquesta manera – declarà tota irada la Llúdria -. Ara mateix me'n vaig a contar-ho al nostre Rei Salomó, i ja veureu el càstig que us donarà.

Expressar:

Tal dit, tal fet: la Llúdria va anar a queixar-se al Rei Salomó, qui va fer venir la Cabra negra a sa presència, per demanar-li si era cert que ella havia causat la mort dels fillets de la Llúdria.

- Si senyor Rei, he estat jo – respongué la Cabra negra -, però no ho volia fer.

- Explica'm com ha succeït semblant cosa – demanà el rei Salomó.

La Cabra negra confessà la veritat al Rei, i aquest, un cop l'hagué sentida, donà ordre de que el Picot es presentés davant seu.

Quan l'ocell hagué arribat, el Rei Salomó li demanà:

- Ets tu, Picot, que ha anat a repicar el timbal a les soques del bosc, donant la senyal de guerra.

- Sí senyor – respongué el Picot saludant el Rei – Com que era la meva obligació fer-ho.

- I per què?

Justificació:

- Vostra Majestat sap prou que sóc el Cap dels Timbalers de guerra de la Jungla, i com he vist el Llangardaix treure el sabre, en senyal de combat, he fet ço que em pertocava a mi de fer, segons el meu ofici.

- Està bé, digué el Rei – Ara, que vingui el Llangardaix i expliqui per què hagué de treure el sabre.

Quan el Llangardaix s'hagué presentat al Rei, aquest li preguntà:

- Per que vas treure el sabre del combat?

- Senyor! - respongué el Llangardaix amb una gran reverència. - Vaig treure el sabre en compliment del meu ofici, perquè, com sabeu, sóc el Cap protector dels animals de la Jungla, i l'he tret perquè he vist la Tortuga portar la seva cuirassa de guerra en senyal de combat.

- A veure – digué el Rei – Que vingui de seguida la Tortuga.

I quan aquesta s'hagué presentat, el Rei Salomó va demanar-li si era cert el que el Llangardaix havia dit.

- És cert, Senyor, és cert – respongué la Tortuga - , i si m'he posat la cuirassa de guerra, és perquè el gran Cranc s'havia armat de les seves forques en senyal de guerra ...

- Que vingui immediatament el gran Cranc – exclamà el Rei Salomó.

Quan s'hagué presentat el gran Cranc, el Rei li va demanar perquè havia arborat les seves forques en senyal de guerra.

- Senyor Rei – Respongué el gran Cranc -, vaig fer-ho en compliment del meu deure, perquè el Peix vermell, arborant la seva llança, va requerir-me per a lliurar combat.

El Rei envià a cercar el Peix vermell.

- Perquè has hagut de requerir el combat del gran Cranc? - li demanà el Rei.

Justificar:

- Senyor – respongué el Peix vermell-, si vaig arborar la meva llança i cridar al combat els meus companys de la Jungla, fou per a defensar els meus fills, que la Llúdria matava per emportar-se'ls per a sopar.

Entre els animals grans i xics que voltaven el rei Salomó, s'inicià una mena de murmuri.

En tant , majestuós en son mantell de porpra, el gran Rei Salomó prengué la paraula, dirigint-se a la Llúdria, que estava esperant el gran càstig a la Cabra negra.

Pensar racionalment:

- Ah! Ja ho has sentit, Llúdria? Tu ets la culpable de la mort dels teus fills. Tu sola, perquè si no haguessis anat a matar els fills del peix vermell, aquest no hauria hagut de demanar ajut per a defensar-los de tu, al gran Cranc, aquest a la tortuga, aquesta al Llangardaix, aquest al Picot, i aquest no hauria avisat a la Cabra negra, Cap dels Dansaires de guerra, per què, igual que els altres, es preparés per al combat. Llúdria, Llúdria, tu ets la culpable, i no puc punir la Cabra negra. Es la llei de la Jungla, que tots hem de respectar.

I la Llúdria, comprenent que el judici del Rei Salomó era just, se'n tornà cap a casa seva, al cap cot i la cua entre cames, prometent-se de no tornar més a menjar els fills d'altres mares.

Gemma Serra

Sabem realment els límits de l'Ésser humà?

A Japó, concretament a Hiroshima, a la segona Guerra Mundial, els Americans van tirar la primera bomba atòmica, que va provocar la mort de milers de persones innocents, sense distingir homes, dones, avis o nens. I encara actualment els descendents de les persones que van patir la bomba encara estan perjudicats. I davant d'aquest exemple extrem de la maldat que pot ser capaç el Ésser Humà, em pregunto: Com ens podem destruir a nosaltres mateixos? Com podem arribar aquests extrems?

L'esser humà és capaç de fer lo millor però també lo pitjor.

La fotografia, és el parc nacional de Hiroshima,que el van fer amb commemoració a les persones que van morir degut a la bomba atòmica.

                                                                                       Sara Romero

Filosofant vaig descobrir la filosofía de la meva vida

A vegades raonant sobre les coses que passen al teu voltant acabes arribant sempre en tu mateix i te'n adones que molts dels problemes que envolten a la societat afecten a tothom en algun moment o altre. Tots ens acabem fent les mateixes preguntes i molts cops no en trobem la resposta. La vida és filosofar i si no filosofem sobre les nostres vides mai aconseguirem obtenir resposta a tot allò que ens inquieta per seguir  endevant.

Gemma Serra

Veritat o mentida? Millor o pitjor?

Moltes vegades preferim saber la veritat en comptes de que ens menteixin. La mentida mai ens portarà per el bon camí, sinó que acabarà empitjorant encara molt més les coses. Però saber la veritat de les coses no sempre és bo, sinó que té també els seus inconvenients, així doncs, moltes vegades preferim mentir a aquella persona abans de dir-li la veritat per tal de no ofendre-la o no fer-li mal. Però tot i així, les coses sempre s'han de dir en el moment i en el lloc oportú. 

No obstant, quan sabem la veritat moltes vegades pensem: "hagués preferit no saber-ho", però tot i així és millor saber la veritat abans de fer-te falses il·lusions i esperançes per una cosa que és mentida.

Ariadna Casanovas

Wittgenstein en el banquillo

Síntesis de l'article

Aquest article de Màrius Carol referent al ex-jugador del FC Barcelona Zlatan Ibrahimovic i a l'entrenador d'aquest equip, Pep Guardiola, afirma que la filosofia és bona per a la societat i inevitable posant dos exemples clars, un en Guardiola, que tracta de buscar uns resultats bons (l'èxit), i per l'altre banda, l'Ibrahimovic que fracassa.

Zlatan va insultar irònicament al seu entrenador amb la paraula "filòsof", la qual ve repercutida pel fet de que en Guardiola aplica tècniques de la filosofia a la seva feina.

Així doncs, Witggenstein s'està jutjant a la filosofia, la qual es representada per Guardiola, utilitzant polisèmicament la paraula "banquillo" com el lloc dels acusats (judici).

 

Ariadna Casanovas

Aquesta noticia de Màrius Carol ens parla sobre la filosofia del dia a dia, es a dir de viure ambfilosofia. Com a exemple d’aquest mètode de vida ens posa a l’entrenador Guardiola, que durant el seu temps com ha entrenador ho a fet d’una manera peculiar i podríem dir que filosòficament semblant a la mentalitat del filòsof Wittgenstein.

Està demostrat que la filosofia ens serveix per resoldre els nostres problemes, però com tot, se’n ha de fer un bon ús.

En aquest cas  Ibrahimovic ens demostra que no té cap mena de valors i que ell segurament, en algun moment de la seva vida, també haurà de filosofar si no ho ha fet ja encara que per ell ser filosof sigui una manera despectiva d'anomenar a una persona. 

Gemma Serra

Aquesta notícia la idea que ens transmet és que la filosofia és bona per a la societat. I això s'argumenta amb la marxa del jugador (anti-valors) i el raonament de l'entrenador (valors).

Sara Romero

Declaraciones de Zlatan Ibrahimovic.